Edicions 62 - 1980 - Barcelona
L'Hostal de la Peira
A l'hostal de la Peira oleta tres dames van anar,
diuen a la mestressa oleta què n'hi ha per sopar olà.
«N'hi ha tonyina amb ceba perdius per enllardar.»
Les dugues dames sopen, l'altra no vol sopar,
perquè està cansadeta vol anar a reposar.
«Agafa el llum tu, mossa, vés-les a acompanyar.»
La mossa n'és traïdora pel pany els va guaitar:
porten calcetes curtes, pistoles als costats.
Ja baixa i diu a l'amo: «Anit ens robaran.
Neu's-en al llit, mestressa, que anit em vull quedar».
La mossa n'és traïdora a l'escó es va posar.
Quan són les deu tocades els lladres van baixar,
quan n'entren a la cuina ella es posa a roncar,
tres gotetes de cera al pit n'hi van tirar;
la mossa n'és traïdora, ronca que més roncar.
La un ne deia a l'altre: «Ben dormida n'està».
Un braç de criatura al foc ne van tirar:
Qui està despert no dorm, qui dorm no es despertà».
Ja en surten a defora se'n posen a xiular,
la nina n'és discreta la porta els va tancar.
«Obre la porta, mossa, cent escuts te'n vull dar.»
«Ni per cent cinquanta la porta s'obrirà.»
«Aquell braç de criatura si me'l volguessis dar.»
«Treu la mà per la porta que el braç te vull donar»;
la nina n'és traïdora, la mà li va tallar.
«T'asseguro, criada, que me l'has de pagar;
amb sang de les tues venes la mà me'n vull rentar.»
Hostaler de la Peira, te'n pots ben recordar:
la criada que en tens la pots ben estimar,
que te'n librà la vida i l'hostal de robar.
De tres fills que tu en tens li pots donar a triar.
El Comte Arnau
"Tota sola feu la vetlla, muller lleial?"
Tota sola feu la vetlla, viudeta igual?"
"No la faig jo tota sola, Comte l'Arnau,
No la faig jo tota sola, valga'm Déu, val!"
"Qui teniu per companyia, muller lleial?
qui teniu per companyia, viudeta igual?"
"Déu i la Verge Maria, Comte l'Arnau,
Déu i la Verge Maria, valga'm Déu, val!"
"A on ne teniu les filles, muller lleial?
a on ne teniu les filles, viudeta igual?
"A la cambra són que broden, Comte l'Arnau,
a la cambra són que broden seda i estam."
"Me les deixaríeu veure, muller lleial?
me les deixaríeu veure, viudeta igual?"
"Massa les espantaríeu, Comte l'Arnau,
massa les espantaríeu, valga'm Déu, val!"
"A on ne teniu les criades, muller lleial?
a on ne teniu les criades, viudeta igual?"
"A la cuina són que renten, Comte l'Arnau,
a la cuina són que renten, valga'm Déu, val!"
"A on ne teniu els mossos, muller lleial?
a on ne teniu els mossos, viudeta igual?"
"An el llit són que reposen, Comte l'Arnau,
an el llit són que reposen, valga'm Déu, val!"
"Pagueu-los bé la soldada, muller lleial,
pagueu-los bé la soldada, viudeta igual."
"Tan prest com l'hauran guanyada, Comte l'Arnau,
tan prest com l'hauran guanyada, valga'm Déu val!
Per on heu entrat vós ara, Comte l'Arnau?
per on heu entrat vós ara, valga'm Déu, val?"
"Per la finestra enreixada, muller lleial,
per la finestra enreixada, viudeta igual."
"Ai! que me l'haureu cremada, Comte l'Arnau!
ai! que me l'haureu cremada, valga'm Déu, val!"
"Solament no l'he tocada, muller lleial,
solament no l'he tocada, viudeta igual."
"Què és això que us ix per la boca, Comte l'Arnau?
què és això que us ix per la boca, valga'm Déu, val?"
"Males paraules que he dites, muller lleial,
males paraules que he dites, viudeta igual."
"Què és això que us ix pels ulls, Comte l'Arnau?
què és això que us ix pels ulls, valga'm Déu, val?"
"Males mirades que he dades, muller lleial,
males mirades que he dades, viudeta igual."
"Què és això que us ix per les aurelles, Comte l'Arnau?
què és això que us ix per les aurelles, valga'm Déu, val?"
"Són llames de foc que em cremen, muller lleial,
són llames de foc que em cremen, viudeta igual."
"Què és això que us surt per les mans, Comte l'Arnau?
què és això que us surt per les mans, valga'm Déu, val?"
"Les coses mal manejades, muller lleial,
les coses mal manejades, viudeta igual."
"Què és això que us surt pels peus, Comte l'Arnau?
què és això que us surt pels peus, valga'm Déu, val?"
"Els mals passos que donava, muller lleial,
els mals passos que donava, viudeta igual."
"Què és això que hi ha en l'entrada, Comte l'Arnau?
què és això que hi ha en l'entrada, valga'm Déu, val?"
És el cavall que m'espera, muller lleial,
és el cavall que m'espera, viudeta igual."
"Baixeu-li grana i civada, Comte l'Arnau,
baixeu-li grana i civada, valga'm Déu, val."
"No menja gra ni civada, muller lleial
sinó ànimes condemnades, viudeta igual.
Quina hora és que el gall ja canta, muller lleial?
Quina hora és que el gall ja canta, viudeta igual?"
"Les dotze hores són tocades, Comte l'Arnau,
les dotze hores són tocades, valga'm Déu, va."
"Vos dic que no em feu l'oferta, muller lleial,
que com més me feu l'oferta, més pena em dau."
"Per què sou condemnat ara, Comte l'Arnau?
per què sou condemnat ara, valga'm Déu, val?
Per soldades mal pagades, muller lleial,
Per soldades mal pagades, viudeta igual.
Ara per la despedida, muller lleial,
ara per la despedida, dem-nos les mans."
"Massa me les cremaríeu, Comte l'Arnau,
massa me les cremaríeu, valga'm Déu, val."
Els segadors (fragment)
Ai ditxosa Catalunya qui t'ha vista rica i plena!
Ara el rei nostre senyor declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d'Olivar sempre li burxa l'aurella:
ttAra és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra."
Contra de los catalans ja ho veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes,
n'han cremada una iglésia que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles, los calzes i les patenes
i el Santíssim Sagrament, alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot mentres que la missa deia,
mataren un cavaller a la porta de la iglésia,
Don Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.
El pa que no era blanc deien que era massa negre,
lo daven an els cavalls sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo etgegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers sols per a regar la terra;
a presència dels seus pares deshonraven les donzelles.
En daven part al virrei del mal que aquells soldats feien:
"Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre."