Obra Social i Cultural de Sa Nostra (Palma), 1997
Oblidar... Acostuma't lentament a oblidar:
extravia l'esguard per l'antiga mar blava
i mira si la brisa l'allunya del teu cor,
si la remor de les onades a la platja
cobreix a poc a poc la seva parla dolça
o si el sol t'enlluerna per no veure els seus ulls.
Potser l'escuma esvairia el seu somriure
i els rínxols d'aigua et desdirien d'estimar els seus cabells.
Fins que el seu caminar i el cos que ara et confon
arribaries a confondre amb el volar
d'una gavina o el balandreig d'alguna vela
que anés a perdre's horitzons enllà
per sempre més, per sempre més, per sempre més...
De què em podeu servir contra l'atzar,
fusta corcada, sòrdides paraules?
Inútilment evoco noves faules
per tornar-les a escriure sobre el mar.
Sol m'aventuro i m'ha de costar car
aquest naufragi fosc on no hi ha taules.
Presoner de cadenes sense baules,
aquesta nit no té estrella ni far.
Mirada blava, mar, m'enamoraves,
i al teu somriure responia al punt.
Ara et conec el cor fred i profund
sota l'escuma amarga amb què t'esbraves.
A cap altra vorera no t'acabes,
i els vaixells sucumbeixen, un a un.
Estimar, navegar per la fosca inestable,
sense horitzó que limiti el desig;
entendre el món, conèixer el vell misteri,
entrar en els ulls de déu i saber com es diu.
Ara us he vist, illes d'amor, besades
i mentides dolces entre les llàgrimes del mar,
i és tan bell naufragar a la vostra vora
i caure als vostres braços enganyat!
Per aigües estancades de certesa
viatgen tots els altres i ningú no us coneix.
Jo sol he pres el vostre cor indòmit
i us donaré mil noms que estrenareu:
Eivissa, Formentera, Tagomago,
s'Espardell, es Vedrà, s'Espalmador,
s'Espartar, es Vedranell, sa Conillera,
ses Bledes, es Penjats, s'Espardelló...
Estimar, navegar, descobrir, designar,
noies, illes d'amor, nous horitzons, poemes.
Proa arrogant
que vols tot l'amor un dia,
qui t'estalvia
l'estesa amarga davant?
Ample és l'oblit de la mar
i breu el nom de la barca.
Aspre lament
que infles la vela i m'escores,
com m'enamores
per abraçar-me amb el vent?
Ample és l'oblit de la mar
i breu el nom de la barca.
I no hi ha cales
quan el crepuscle sorprèn.
Vivim sabent
que s'han de fondre les ales.
Ample és l'oblit de la mar
i breu el nom de la barca.