Autor: Isidor Marí i Mayans
Indret: Platja d'en Bossa (Eivissa)

Oblidar... Acostuma't lentament a oblidar:

extravia l'esguard per l'antiga mar blava

i mira si la brisa l'allunya del teu cor,

si la remor de les onades a la platja

cobreix a poc a poc la seva parla dolça

o si el sol t'enlluerna per no veure els seus ulls.

Potser l'escuma esvairia el seu somriure

i els rínxols d'aigua et desdirien d'estimar els seus cabells.

Fins que el seu caminar i el cos que ara et confon

arribaries a confondre amb el volar

d'una gavina o el balandreig d'alguna vela

que anés a perdre's horitzons enllà

per sempre més, per sempre més, per sempre més...

Autor: Isidor Marí i Mayans
Indret: Es Molí de sa Punta (Sant Antoni de Portmany)

De què em podeu servir contra l'atzar,

fusta corcada, sòrdides paraules?

Inútilment evoco noves faules

per tornar-les a escriure sobre el mar.

 

Sol m'aventuro i m'ha de costar car

aquest naufragi fosc on no hi ha taules.

Presoner de cadenes sense baules,

aquesta nit no té estrella ni far.

 

Mirada blava, mar, m'enamoraves,

i al teu somriure responia al punt.

Ara et conec el cor fred i profund

sota l'escuma amarga amb què t'esbraves.

 

A cap altra vorera no t'acabes,

i els vaixells sucumbeixen, un a un.

Autor: Isidor Marí i Mayans
Indret: Es Vedrà (Sant Josep de sa Talaia)

Estimar, navegar per la fosca inestable,

sense horitzó que limiti el desig;

entendre el món, conèixer el vell misteri,

entrar en els ulls de déu i saber com es diu.

 

Ara us he vist, illes d'amor, besades

i mentides dolces entre les llàgrimes del mar,

i és tan bell naufragar a la vostra vora

i caure als vostres braços enganyat!

 

Per aigües estancades de certesa

viatgen tots els altres i ningú no us coneix.

Jo sol he pres el vostre cor indòmit

i us donaré mil noms que estrenareu:

 

Eivissa, Formentera, Tagomago,

s'Espardell, es Vedrà, s'Espalmador,

s'Espartar, es Vedranell, sa Conillera,

ses Bledes, es Penjats, s'Espardelló...

 

Estimar, navegar, descobrir, designar,

noies, illes d'amor, nous horitzons, poemes.

Autor: Isidor Marí i Mayans
Indret: Cala Saona (Formentera)

Proa arrogant

que vols tot l'amor un dia,

qui t'estalvia

l'estesa amarga davant?

 

Ample és l'oblit de la mar

i breu el nom de la barca.

 

Aspre lament

que infles la vela i m'escores,

com m'enamores

per abraçar-me amb el vent?

 

Ample és l'oblit de la mar

i breu el nom de la barca.

 

I no hi ha cales

quan el crepuscle sorprèn.

Vivim sabent

que s'han de fondre les ales.

 

Ample és l'oblit de la mar

i breu el nom de la barca.