A la Cala trobàrem unes vinyes...
Autor:
Cèlia Viñas i Olivella
Obra:
Del foc i la cendra
, 1953
A la Cala trobàrem unes vinyes
que deuen veremar els mariners
amb el llebeig fent niu dins els cabells
i les ones rialles entre els dits.
Els mariners que tenen nom de pi
passegen dins les barques dones d'aigua
i hortolanes de mar sense molins.
Corals i collarets al volantí
i un tret «carabinero» a cada gaita,
entre glopades d'arena i de sang
mengen raïms els mariners perduts.
Quan plou, allà deu córrer un fontinyol
que travessa la terra i fa ferida,
així són el raïms color de foc
i les mores negregen sa mirada.
Quan als penyals la mar sala la murta,
dins el raïm el sucre s'extasia
i fa cristalls de venes i de llavis
poc a poquet fruitant arrodonit.
Les cabres de puntetes pengen pàmpols
amb els ulls astorats plens de gavines
i qualque formigueta ben feinera,
que du pallús amb sal dins del sen niu,
troba una mel dels grans dies de festa.
L'ombra del Paradís, la vinya verda,
la Cala, quietud i hermosura.
La mar tan blava feta esgarrifança.
A la Cala trobàrem unes vinyes
que penjaven tan lliures i desfetes,
tan hermoses de verdes recordances
que se'ns fruità la veu sota la set,
com si ens besàs llavors l'enamorat
regalimant l'amor frescors de parra.
