1
El conjunt arquitectònic, que conformen l’església i les restes del castell, està situat a 358 metres d’altitud al massís del Garraf. Lloc habitat en època neolítica i en l’edat de bronze, fou fortificat al moment de la conquesta romana del país. En resta una muralla ibero-romana de la fi del segle III aC. El 929 el comte Sunyer I hi edificà un castell i una església dedicada a Sant Miquel sobre les ruïnes de la ciutat ibero-romana. A partir del segle XII, arribada la pau amb els àrabs, l’antiga ciutat anà perdent població a favor de la nova Vilafranca. Després d’anys de deixadesa i abandó, la seva revalorització fou començada per Josep Puig i Cadafalch (1909) i fou declarada monument nacional el 1931.
Manuel Milà i Fontanals dedicà una monogràfica històrica a l’enclavament. A la part més alterosa del lloc, amb una esplèndida panoràmica cap a Vilafranca i Montserrat i tenint la serra d’Espill a la nostra esquerra en la continuació del massís del Garraf a les envistes de Santa Margarida i els Monjos, podem llegir un poema de Milà que situa els personatges a Dela, antiga torre origen de la ciutat medieval a l’entorn de l’església de Santa Maria i Espill. També s’hi pot llegir un sonet, “Penedès”, d’Antoni Massanell.
