Si us voleu fer càrrec d'aquest finíssim allunyament, d'aquesta serena indiferència del Port de la Selva, us haveu d'enfilar un dia que el cel estigui net, al Castell de Sant Salvador, damunt de Sant Pere de Roda. Des d'allí dalt veureu la plana més bella d'aquest món, que és la plana empordanesa; veureu aquella terra viva, tan rica, tan ben quadrada i tan ben ratllada que va des del Canigó fins a !a mar. Us adonareu que la plana empordanesa, canta amb el món i vibra amb totes les coses d'aquest món. Fins el golf de Roses, d'un horitzó tan ample, d'una llum tan celestial, veureu que parla i somnia i s'entusiasma amb tota la plana de l'Empordà. Però si doneu un cop d'ull pels volts d'aquella punta de Cap de Creus, veureu aquella gavina blanca del Port de la Selva, separada de la plana per un gran mur de pedra negrenca, fugint dels pobles i les coses de la terra i aturant-se en el pendís, i abocant-se tota a les coses de la mar i de la llunyania.
Aquesta sensació d'oblit i d'inefable apartament, es la sensació que tremola d'una manera suau damunt totes les coses i tots els colors del Port de la Selva.