Editorial Selecta (Barcelona), 1986
Port de la Selva
Port de la Selva és una vila marinera de l'Empordà que la trobareu entre les puntes de Cap de Creus i de Portvendres; és en aquell lloc que la pedra viva de Catalunya s'acosta més a la mar, i el poble del Port de la Selva sembla tan enamorat de l'aigua que les cases no s'amunteguen les unes damunt les altres, ni s'arrapen a la pujada, sinó que van baixant i van posant-se l'una al costat de l'altra, fent una dolcíssima cinta blanca, que voreja la corba marina. I una miqueta més amunt de les teulades del poble, hi veieu la façana i el campanar de l'església, tota de neu, que ve a ésser com el cap d'aquella gran gavina de pedra emblanquinada, que està prenent el sol en un redós que no té preu per oblidar el tràngol de les misèries d'aquest món.[...]
El paisatge no agafa aquí els tons més vius i més picants de la Costa Brava. No hi ha aquells alzinars metàl·lics, ni aquella follia de ginesteres, ni aquelles pinedes immòbils i plenes de majestat. No és paisatge teatral i apassionat, ple de notes agudes. Al Port de la Selva tot és en to menor. Hi ha vinyes de pàmpol, no massa dilatat, hi ha oliveres que es combinen amb l'alzina, sense que els troncs agafin cap actitud tràgica, ni les cabelleres es despentinin. Hi ha aquelles mates de garriga perfumada, que s'arrapen tant com poden al pedreny, ara gris, ara daurat. I enmig de la flora salvatge, s'hi veuen les feixes de conreu, netes de tota inquietud, d'un to d'argila pàl·lida i les canyes altes i fines que arrelen dins les gleves sorrenques.
Si us voleu fer càrrec d'aquest finíssim allunyament, d'aquesta serena indiferència del Port de la Selva, us haveu d'enfilar un dia que el cel estigui net, al Castell de Sant Salvador, damunt de Sant Pere de Roda. Des d'allí dalt veureu la plana més bella d'aquest món, que és la plana empordanesa; veureu aquella terra viva, tan rica, tan ben quadrada i tan ben ratllada que va des del Canigó fins a !a mar. Us adonareu que la plana empordanesa, canta amb el món i vibra amb totes les coses d'aquest món. Fins el golf de Roses, d'un horitzó tan ample, d'una llum tan celestial, veureu que parla i somnia i s'entusiasma amb tota la plana de l'Empordà. Però si doneu un cop d'ull pels volts d'aquella punta de Cap de Creus, veureu aquella gavina blanca del Port de la Selva, separada de la plana per un gran mur de pedra negrenca, fugint dels pobles i les coses de la terra i aturant-se en el pendís, i abocant-se tota a les coses de la mar i de la llunyania.
Aquesta sensació d'oblit i d'inefable apartament, es la sensació que tremola d'una manera suau damunt totes les coses i tots els colors del Port de la Selva.
Però el moment just no es pas el de les llums violentes ni dels vents desesperats. L'haveu de veure quan apunta la caiguda de la tarda, un dia d'hivern d'aquests tan clars, quan les muntanyes de darrera el port, són grises i daurades i quan les cases blanques, prenen un pensament de pintura rosada i l'aigua és d'un blau un xic desmaiat. Aleshores el Port de la Selva us dóna aquella gran sensació d'oblit i de repòs i aleshores cada element, la cosa més petita que us fereixi l'ull, veureu que està tan ben posada, tan justa amb el seu color, amb el seu moviment o amb la seva calma.