Pujant, pel carrer de Santa Bàrbara, i sortint a la plaça de l'Oli, trobeu a Vilafranca un d'aquests llocs que fan sentir la importància d'haver nascut a Catalunya.
És la una de la nit i no hi ha una ànima; les pedres de les cases pidolen amb una veu de fred, romàntica i vergonyant. S'ha de confessar que aquestes pedres tenen la seva força. En un angle hi ha la casa del rei Pere el Gran; la casa, se la va fer perquè, de tant en tant, li agradava beure uns gots de vi del país i li agradava parlar amb els frares i els pagesos i passar una estona normal amb alguna vídua de gran presència; les vídues de Vilafranca, des que el món és món, han tingut fama de posseir els braços ondulants i perfumats de roses.