L'escèptic Bobby era afeccionat a les coses que tenien un aire elegíac. A les Rambles hi trobava mil gustos; el barcelonisme de Bobby s'estovava a les Rambles; allí fins deixava d'ésser escèptic. Creia amb tota la fe que en cap ciutat del món no hi havia un carrer tan original, tan viu, tan humà com les Rambles de Barcelona.
L'estat de la Virreina li feia una mica d'angúnia; ell hauria volgut per a les pedres d'aquell palau un respecte i una consideració de caràcter religiós. La història de la Virreina estava relacionada amb la història de la família de la seva mare. Don Manuel d'Amat i Junyent, que fou el que edificà aquell palau, era cunyat dels seus besavis, els Comtes de Sallent, i emparentat amb les famílies dels Castellbell i dels Maldà. Bobby sabia la vida i miracles del cavaller Amat, i totes les facècies i energies que esmerçà fent de Virrei del Perú. Coneixia les relacions del Virrei amb una dansarina que es deia Micaela Villegas i per mal nom la «Perricholi». Sembla que era una dona dominant i extraordinàriament bonica. Amb els diners que va poder salvar de les besades de la «Perricholi», el Virrei Amat va construir la casa més noble de Barcelona.
Bobby s'imaginava que la «Perricholi» tenia uns ulls i una pell com Maria Lluïsa; el seu parent Amat, no tan escèptic com Bobby, la deuria arrossegar fins al moll de Barcelona i la deuria tenir tancada dintre aquest palau de la Rambla, sense adonar-se que en el vaixell que la portava del Perú, la dansarina li havia fet el salt amb un xicot de Cadis o de Cartagena avesat a la mar i a les dones