La pedra de Girona és calcària, formada per nummulits, forta i no pas extraordinàriament difícil de treballar. De color gris blavenc o d'ocre pàl·lid, a vegades mesclats tots dos tons a la mateixa peça, es capaç, un cop treballada, segons com rep la llum variant del dia, de convertir-se en murs d'escata de pagell, de nacre irisat o de pa de pessic banyat de mel. De les pedreres gironines ha sortit una immensa quantitat de carreus que, integrant-se en formes distintes, han donat matèria a la configuració de la ciutat: la pedra de Girona ha estat la matèria dúctil que ha recollit l'evolució de l'esperit del temps i s'ha fet història. En el gruix d'una motllura, en la intenció d'un arc, en el gra d'un buixardat, hi reposa tanta informació, tanta memòria col·lectiva, com en els ben nodrits i abundants arxius que la ciutat hostatja. Llegir la memòria en la matèria. La pedra de Girona és la primera matèria de la nostra memòria.
Carreus de les muralles (els més antics, els romans, encara no de pedra calcària, sinó de la mes fàcil arenosa), carreus irregulars, tallats de pressa per la urgència de la defensa. Carreus de Sant Nicolau, humils i càlids, carnals. Carreus de Sant Pere de Galligants, escairats i fins, reveladors del to metàl·lic del poder, ara ja amanyagats pel temps. Carreus de la Torre de Carlemany, imprecisos i rústics, una mica vigatans. Carreus dels arcs del claustre de la catedral, que es transformen en representació de la vida i dels mites (que, en un dels frisos, ens deixen el document figuratiu dels picapedrers, convertint la matèria en memòria, fent d'aquesta memòria matèria per al nostre pensament, en un gest perpetuat fins ara en el fris i encara viu a les Pedreres). Carreus precisos, nerviüts, vegetals, en la màgia de l'equilibri de la volta de la catedral. Carreus plumbis, dogmàtics, terribles, dels seus contraforts. Carreus teatrals i peresosos de la façana barroca, tímidament inflats d'alguna voluptuositat reprimida. Carreus teologals i mendicants de Sant Domènec. Carreus paupèrrims del convent de la Mercè. Carreus provincians de la façana de l'hospital. Carreus ferrenys i civils del pont de Pedra. Carreus anguniosos del Sagrat Cor. Carreus arcaïtzants i simbòlics de la tanca del cementiri. La pedra com a pòsit de la linealitat del temps, paradoxal testimoni de la fugacitat.