La inauguració de l'Estadi va ésser una fusió sublim de l'aristocràcia i de la democràcia. Mai no s'havia vist una cosa com aquella. Els barrets de copa del Rei, dels seus fills, del seu cunyat, de tots els seus gentilhomes, i de tota la terregada municipal i provincial, i de tota la burocràcia parasitària del moment, es varen convertir en les xemeneies del fum de l'entusiasme. Difícilment a Europa s'han pogut contemplar en altra ocasió uns barrets de copa més resplendents, més d'epidermis de carbó mineral. Primo de Rivera duia aquella tarda una armilla de fantasia de color de conyac; Primo fregava el seu gran ventre amb les americanes del poble. Seixanta mil barrets varen saludar el Dictador i els reis d'Espanya. Les infantes estaven quietes a la llotja central, amb uns vestits vaporosos fets de granissats de maduixa: eren unes noies altes, parades, una mica tristes.