La fortuna de Bobby era de les més sòlides de Barcelona, i Maria Lluïsa es veia embarcada en un yacht farcit de tangos, de cocteleres i de gigolós espirituals, i ella repartint orquídies, somriures i fatalitats, penjada del braç d'un marit incommovible com el Pare Etern.
Bobby, engrescat com estava, li deia que sí de tot, fins que un dia començà a adonar-se de certes coses. En els diàlegs amb la seva consciència, Bobby volia justificar Maria Lluïsa i escanyar els dubtes. Però un vespre, a la terrassa del «Colon», s'esdevingué un petit escàndol, i entre les moltes persones que se n'assabentaren, n'hi hagué més d'una que anà a explicar el succeït a Bobby amb tots els pèls i senyals. Maria Lluïsa i dues amigues seves seien en una tauleta al moment fort de l'aperitiu. Quan les xicotes estaven més enriolades, comparegué a la taula de Maria Lluïsa una entretinguda conegudíssima de les que muntaven la guàrdia al bar i dirigí a Maria Lluïsa quatre insults fulminants. A més a més dels insults, intentà dur-li les ungles a la cara, i jurà que la mataria si no deixava estar a determinada persona. Segons es digué, entre els tècnics, la determinada persona de referències era un oficial de l'aeronàutica dels més ben pentinats i dels més addictes a l'alcohol. Maria Lluïsa tingué un considerable disgust, però no va quedar curta en el diàleg escandalós de la terrassa.