La casa del carrer Ample, decorada amb el gust del banquer Xuclà i amb l'assessorament de persones que Pilar considerava selectes, com el pintor Ripoll, tenia tota la pompa feixuga i daurada del fi de segle. Bobby hi havia dut aportacions més modernes, però amb molta moderació, per no ferir la susceptibilitat de la vídua.
Bobby estimava molt la seva mare, i això que es passaven dies i dies sense dir-se mitja paraula. Bobby, molt més intel·ligent que la majoria de les persones amb les quals es tractava, era un home apagat i bastant tímid; tenia el costum de no contradir i no discutir amb ningú, més aviat per mandra que per altra cosa. Era escèptic i tolerant; gairebé no reia mai, però tampoc no s'enfadava. Bobby havia heretat de la seva mare una elegància natural sense gens d'afectació, i un barcelonisme pur, per damunt del temps i de 1'espai, de la literatura i de la política. Bobby no s'assabentava de res ni s'interessava per a res. Donava sobretot unes opinions molt vagues i molt poc comprometedores. Del semitisme de la família, Bobby en tenia potser aquella indiferència, aquella flexibilitat una mica de llangardaix que, davant de les coses que apassionen els homes, li feia adoptar un somriure ni de fred ni de calor; un somriure una mica tant se me'n fum, però gens ofensiu, més aviat de mera ganduleria o d'un delicat egoisme per no voler-s'hi encaparrar.