La Biblioteca de Canet, a mig camí del passeig de la Misericòrdia, era, i és encara, un edifici modèlic sorgit del projecte cultural de la Mancomunitat. És un edifici bonic, que evoca un templet neoclàssic, polit, endreçat, com escau a l'esperit noucentista. La tieta se m'enduia per les tardes a l'olor dels llibres, de la fusta blanca dels calaixets plens de fitxes, del màstic groc que soldava les juntures dels vidres de la galeria que coronava l'edifici, talment un petit templet del saber i de la bona criança. La tieta, a més, pujava al terrat del templet i controlava un minúscul servei meteorològic, apuntava d'on venia el vent, quanta aigua deixava anar la pluja i la temperatura exacta del fred de l'hivern i de la calor de l'estiu. També hi posava i hi treia la bandera segons les circumstàncies. Aquest posar i treure la bandera exigia una certa astúcia, car érem en temps de la Dictadura de Primo de Ribera i mai no es podia estar segur de res. Entre els seus papers vaig trobar no fa gaire una carta del doctor Rubió en què li donava unes ordres sibil·lines sobre aquest ús de la bandera.