En aquesta època de fires hi ha moltes boques untades i moltes espardenyes amb quatre arestes de boll a la sola, que se'n van pel carrer de Ballesteries i fan cap a l'església de Sant Feliu, per contemplar la mòmia famosa de sant Narcís, bisbe, patró de la ciutat.
Sant Feliu resulta un recargolament de pedra monumental i displicent, amb la caputxa mutilada pel llamp. És una església freda i magnífica; l'encens que hi cremen, en arribar al nas fa olor d'èter i de paper d'Armènia. Sant Narcís és una de les mòmies que produeixen més impressió. Va vestit de teles meravelloses i de pedres de valor, i la gran paperina de la mitra se li clava entre els ossos del cap. En definitiva, sant Narcís és una relíquia horripilant. Dintre l'urna hi ha moltes troques de coto fluix que després d'un cert contacte amb el mort curen el mal d'orella.