Dels oposats comentaris, hi havia, com sempre, una part de veritat i moltes de mentida. Entre els detractors, alguna marquesa gratinada i impossible afirmava que Pilar Xuclà era pitjor que una cocotte, que no en tenia prou amb una dotzena, i que el seu marit feia molt santament de distreure's. Tot això era exagerat; Pilar no gastava escrúpols com altres senyores; en la seva casa del carrer Ample, havia convidat a dinar artistes de teatre, i sobretot havia estat bastant amiga d'una dansarina que va venir dues temporades al Liceu, famosa pel seu impudor i per un chantage que havia fet a un prínceps de la Casa d'Orleans. El dia que aquesta dansarina va actuar en els salons de Pilar, davant d'un públic escollit, en moltes famílies de Barcelona hi hagué un pànic com aquells de la Borsa. L'escàndol fou sublim. Avui diu, encara hi ha persones que se'n recorden. Els Comtes de Sallent, per no renyir definitivament amb la seva filla, varen fer veure que no s'havien assabentat de res; i per evitar comentaris es passaren quatre mesos fora de Barcelona.