Cantem el Virolai...

Autor: Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Obra: Això era i no era , 1989

Monestir de Pedralbes. Cantem el Virolai i després el consistori passa a saludar les monges. Sento una simpatia i admiració per la mare abadessa Assumpta Flaquer. M'assabento que aviat tindran eleccions car el càrrec no és vitalici. Fem broma i jo li dic que m'agradaria poder votar perquè ja sé qui votaria. Ella riu divertida i jo li dic que només caldria modificar els capítols. Parlem del vocabulari del convent que ha conservat paraules antigues, com és ara les procures, esperó, que volen dir contrafort, dormidor i refetor en lloc de dormitori i refectori. Explico, mentre assaborim el mató famós, que he comentat el convit d'aquest matí amb el doctor Planas i que a ell se li ha acudit que s'haurien d'inventar uns convents laics, perquè la gent hi pogués fer salut mental i s'hi alliberés de l'estrès, de la lluita al·lucinant per l'èxit. Les monges riuen i una d'elles diu que podríem construir aquest convent entre esperó i esperó.