Ara jo em trobo a Formentor, en companyia d'uns quants amics que fem de coixí a aquesta gran estiba de carns i ossos, de bigotis i de suggestions, que es diu el comte de Keyserling. Ponderar la bellesa única de Formentor i les grades d'aquest lloc d'àngels i de pirates en el qual ens trobem no és precisament feina d'aquesta estona.
Però a la nit, després de sopar, encara que per la gran finestra oberta ens entra un ruixat de meravelles còsmiques, que ens insulta els ulls, i el blau negre de la mar amb prou feines ens deixa respirar, com que estem dintre d'una arquitectura blanca, poligonal, de llums amagades que lecorbusiereja discretament; com que ens volten unes angleses llargues, destenyides i anguloses, que són les persones més tristes, més sentimentals i més distingides del món, podem entrar una mica dintre el camp àcid de la moralitat concreta i abandonar l'entusiasme per l'aigua, pels pins i per les roques.