Àngel Guimerà
Germà de llops i rossinyols i estrelles,
ha anat passant entre les multituds,
ullhumits, corvibrants i llavimuts,
han restat al mirar-se'l ells i elles.
De dalt dels cims ha dut un so d'esquelles,
i un baf de tomba dels palaus perduts,
i un mestral de deliris mal vençuts
que fa pujar les ànimes novelles.
I aquest Àngel de barba platejada
amb la nit en el fons de la mirada
avençant entre els homes poc a poc,
ha estat l'Àngel que mort no se'ns allunya,
i que ha abrandat la sang de Catalunya
amb una espasa fulgurant de foc.