Autor: Josep Carner i Puig-Oriol
Indret: Monument a Àngel Guimerà (El Vendrell)

El dolç i gran quimèric

 

Amb el cap fadigat d'invisibles corones

amb el cor tan matern i el posat tan sorrut,

ell venia a escoltar vora nostres rodones,

com cercant un record mil·lenari i perdut.

 

I no el feia atuït una terra malmesa

(de tan matern, potser s'aïrava son cor);

i fet a les rondalles, cercava la grandesa,

i per alguna amada captava un cercle d'or.

 

O quin afany, son ull, sota la cella blava!

Partia amb la mà buida i un aire dolorós;

però no decebut encara, barbotava

tot de versos de reis i somnis de pastors.

 

I es feia negra nit... Sobtadament un dia,

tothom era al carrer, deixant el trist forat.

Llavors ell, només travessant, encenia

els ulls i la cridòria de tota la ciutat.

 

O el dolç i gran Quimèric! Ha anat, a les palpentes,

allà d'on pot venir-nos el cobejat matí.

Hom l'amortallaria amb murtra i romaní,

amb quatre cintes grogues i quatre de rogentes.

Autor: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Indret: Monument a Guimerà (Barcelona)

Àngel Guimerà

 

Germà de llops i rossinyols i estrelles,

ha anat passant entre les multituds,

ullhumits, corvibrants i llavimuts,

han restat al mirar-se'l ells i elles.

 

De dalt dels cims ha dut un so d'esquelles,

i un baf de tomba dels palaus perduts,

i un mestral de deliris mal vençuts

que fa pujar les ànimes novelles.

 

I aquest Àngel de barba platejada

amb la nit en el fons de la mirada

avençant entre els homes poc a poc,

 

ha estat l'Àngel que mort no se'ns allunya,

i que ha abrandat la sang de Catalunya

amb una espasa fulgurant de foc.