A Palma hi havia aleshores dues fondes d'una certa categoria: el «Gran Hotel», al capdamunt del Born, i l'«Hotel Alhambra», al capdavall. Fora d'això, tot estava per fer. La meravella de construccions que avui s'estén arran de mar fins a arribar a Portopí, a Porto Cristo, a Sant Antoni i a Gènova, i l'esplendor d'hotels de tota mena que fa del «Terreno» una de les explosions més vives del turisme internacional, trigaren encara molts anys a iniciar-se i a adquirir la fastuositat d'avui dia.
Jo vaig anar al «Gran Hotel», que era més que suficient per a enlluernar-me. Al menjador, les dilatades pintures de Santiago Rusiñol i de Joaquim Mir m'acabaren d'obrir una gana feroç que ja duia del vaixell; i per fer honor a la pastisseria mallorquina vaig debutar amb mitja dotzena d'ensaïmades que acabaven de sortir del forn. Després de les ensaïmades, vaig descobrir els «quartos», tant els senzills com els emborratxats i empolvorats de sucre fi, i aquella orgia de dolceses i flonjors em convertí en un rebrot d'Ulisses, arribat a l'illa encantada on tot eren glòries i on no existien penes.