El cap de la Caça (Capo Caccia en italià) és una península de pedra calcària conjuntament amb la punta del Lliri (Punta Giglio) tanca el golf del Port del Comte, i la seva cara principal es presenta enfront de la badia de l'Alguer. El cap de la Caça deu el seu nom a les caceres organitzades durant el segle XIX per part de la noblesa al voltant del cap, des dels seus vaixells, durant els períodes de mar en calma. Al cap hi ha instal·lada l'Estació Meteorològica amb un potent far, que, des d'una altitud de 186 metres sobre el nivell del mar, és un dels més visibles des de la distància de tot el Mediterrani, unes 34 milles marines aproximadament.

També és conegut per la presència de grutes i coves marines, majoritàriament a la part inferior del turó, antigament lloc de refugi per a molts grups de la foc monjo del Mediterrani o vell marí (Monachus monachus), ara desapareguda completament de la zona a causa de la persistent i cruel cacera dels pescadors. La cova més famosa, que porta el nom del déu dels mars, Neptú, la trobem arran de l'aigua a la part de mar obert i davant de l'illa Foradada. Per als bussejadors, la més famosa és la cova de Nereu, dedicada al pare de les nimfes i els tritons, considerada la cova submergida més gran del Mediterrani. A tot el fondal marí, encara s'hi troba el corall vermell (Corallium rubrum), utilitzat a les joieries i que caracteritza fortament la cultura artesanal de l'Alguer. Situats al cap amb una magnífica panoràmic, podem llegir el poema "Bona gent", de Rafael Catardi, que referència a la vida marinera algueresa, a la badia de Port del Comte i el cap de Caça.

Rafael Catardi i Arca

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor