Carreronet
Autor:
Rafael Catardi i Arca
Obra:
Rimes alguereses
, 1971
Carreronet
De la mia minyonia carreronet,
quana mai anys t'he portat al cor,
així com t'he dixat... Eres pobret,
ma a la tardeta te visitives d'or;
d'or, de veus, cançons i llumeretes,
de plors de minyonets i de risetes.
Me só gitat pel món per me fer home;
só tornat ple d'anys i estraquitut;
alluny de tu, carreronet estret,
lo goig de la vida havia perdut!
Tot és com a primer: a la tardeta
lo sol te visti d'or i de recades;
los nígrils se consiguin; Llucieta
fa sempre les seves llongues txatxarades;
la gata hi salpa el peix de la griella
i bruja el sofrigit a la padella.
Tot és com a primer; sol una vella
sense més aconhort i ni salut
no habita més al meu carreronet:
me volia aguardar... ma no ha poput!
