Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El pantà de Sant Antoni, també conegut com a pantà de Talarn o de Tremp, el començà a construir el 1913 la companyia canadenca Traction, Light and Power Company Limited, coneguda popularment precisament per això com La Canadenca. Frederick Stark Pearson, de qui parlen en uns textos tant Josep Pla com Xavier Moret (Barcelona, 1952), fou un dels fundadors d'aquesta empresa que, a partir de 1913, va propiciar el desenvolupament hidroelèctric del país i uns canvis sociològics prou importants a la conca de Tremp.
Tot passant per les carreteres que voregen els grans embassaments —que en la xafogor de les hores caniculars eren d'un verd evaporat, amb la làmina llisa del seu cristall immòbil que emmirallava les muntanyes circumdants—, vaig dedicar un record emocionat a la memòria de Pearson, gran creador de la nostra vida moderna, de tanta riquesa i benestar. Aquesta obra s'ha projectat sobre tot Catalunya i pràcticament ha obert al viatger la bellesa de les altes valls pirinenques. Tremp, que a la primeria del segle era un vilatge inaccessible, avui és una població viva i oberta. El ferrocarril arriba a la Pobla de Segur. La Pobla de Segur, que ja és un nucli important, es troba en el camí del franc progrés.
El ritme de construcció va ser infernal des d'un principi. Es construïa molt de pressa i més de mil persones excavaven rases amb pic i pala. Es calcula que unes mil sis-centes persones van participar directament a les obres. Carlos Montanés, que ho veia des de la banda de La Canadenca, ho explica així: «A l'estret de Sant Antoni de Talarn s'havia de construir una presa de considerables dimensions, uns vuitanta metres d'alçada. L'equip de Pearson es va posar en moviment i va desplegar tota la seva capacitat organitzativa per a l'execució d'obres hidràuliques que era possible aleshores. Res era una dificultat. Semblava que els problemes tècnics donaven a aquells homes una fortalesa més gran i més ganes de superar-los». I afegeix Montanés: «Allà vaig poder comprovar l'esperit americà de la Nova Frontera. El "go west, young man, go west" del segle xix es traduïa en la nostra terra, per a aquells tècnics que dominaven la tecnologia més avançada, a perforar muntanyes de roca i saltar abismes. Es va construir la carretera de Terradets, per on els Trens Renard transportaven el material per a la construcció de la presa de Talarn. Es va instal·lar una fàbrica de ciment i es va deixar tot a punt per començar la construcció de la presa».
Un dels problemes que plantejava aquesta obra era el de la gran quantitat de formigó que es necessitava. Estaven previstos un total de tres-cents cinquanta mil metres cúbics, és per això que calien vuitanta-vuit mil tones de ciment. El volum era tan gran que no es podia transportar en tren, ja que l'estació més propera era la de Tàrrega, a un centenar de quilòmetres. Al final el Dr. Pearson va optar per construir una fàbrica de ciment just al costat de la presa. El material per fer la fàbrica va arribar de Bèlgica i es va muntar en pocs mesos. Tenia una capacitat de producció de tres-centes vint tones en vint-i-quatre hores, suficient per a les necessitats diàries, que en algunes fases de la construcció van arribar a ser de mil metres cúbics de formigó, el que vol dir entre dues-centes i dues-centes cinquanta tones diàries de ciment. Un cop acabades les obres, aquesta fàbrica va ser comprada per l'empresa Asland, que la va desmuntar per poder-la portar a Montcada i Reixac, prop de Barcelona, on ha estat fent ciment durant un munt d'anys.
Es treballava en la construcció de la presa les vint-i-quatre hores del dia i, segons mossèn Lledós, cronista fidel d'aquells temps convulsos, era «un dels espectacles nocturns més bonics i fantàstics que podien contemplar-se, durant el període màxim de les obres, la il·luminació elèctrica d'ambdós campaments, o poblacions improvisades per als empleats de la Companyia, i els llocs on treballaven de nit gairebé igual que de dia nombroses brigades».
»Presenciada aquella esplèndida distribució de llums des de la part de Sant Jaume o del mirador anomenat "lo balconet", era de bellíssim efecte veure oscil·lar tants punts lluminosos enmig de la foscor que regnava en la resta del paisatge, des de la bombeta de 18 bugies fins al focus de grandíssima potència, els reflexos del qual es veien sobre les murmurants aigües de la Noguera Pallaresa, sentint-se al mateix temps el xiulet i la trepidació de les locomotores, el colpejar de les eines i el xerric de les broques d'aire comprimit en perforar la roca, que trencaven la solemne quietud que regnava en aquella hora a la resta de la comarca».
Un any després, a mitjan 1916, el mur de la presa arribava als vuitanta-dos metres d'alçada i es considerava ja pràcticament acabada. Entre els mesos de gener i abril de 1916 s'havien col·locat quatre de les set comportes de deu metres d'ample per sis d'alt; les altres tres estaven retingudes al port d'Anvers per culpa de la guerra. Havien estat dissenyades per una fàbrica de Zuric i, com que la grua no podia aixecar-les, es van haver de posar a pes, cosa que va suposar un esforç titànic.
Altres indrets de Talarn: