Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Sociedad de Aguas Potables de la Caramella és una empresa històrica constituïda el 9 de gener de 1871 pels francesos Claudi León de Marlé, de professió fotògraf, i Juli Carvallo Carrión, enginyer de ponts i calçades de l'Estat francès.
La inauguració del servei d'aigües Potables de la Caramella s'efectuà a Tortosa el 6 de setembre de 1871. Anys després, però, les desavinences entre els socis acabaren en judici i el 17 de gener de 1893 la propietat de les aigües passà a Juli Carvallo.
En el magnífic marc natural del barranc de la Caramella, es van construir els petits embassaments de les aigües que hi brollen de manera espectacular en temps sobretot de pluges, un aqüeducte (partida de les Canals), una canonada que feia servir el pont del ferrocarril de Tortosa i, a més a més, abans de la Guerra Civil, un dipòsit prop de la Raval de Crist. És un lloc molt idoni per fer esports d'aventura, sobretot baixant els diferents barrancs que configuren la Caramella. Al peu d'algunes de les fonts o en qualsevol de les basses que es presenten esglaonades podem llegir dos poemes d'Albert Roig datats, respectivament, el 1991 i el 1993, en aquests escenaris.
Som al dos de l'aigua antiga,
sodorment, i som dels ulls
de l'aigua, verds, breus als orris
dels baladres. A l'espluga
llisor de còdols. Pels cingles
del rovell, la fonda llum
que els visita—De l'Ametla
Amarga del Sol.
De cerç la pell,
muda.
I el coresforç dels rams d'aigua
amb els respirs abraçats
a les nostres
nits.
L'aigua jove—
Al clos dels cors, del vinagre
de més vida que el Sol raja.
Rojos. Ecos.
—«Agita't, Arbre, cos, nua sal lassa,
un so que, herbat, a tija alena
ara a la rama reps, clos sol que espera.
Amara'l, ara anhela a trenc de fosca,
des de la Glera Vella fins als oms
de l'Assut, fins a la Platjola, llum
somorta als Cimals de l'Espígol.
Del fang del Riu, deis verds que guaixen,
ja els verds sagnants les mans, olor d'agost,
clara, lluent verdor ploguda, baume
d'obaga als ulls fets fosc.»
És l'aiguader
que passa—
Els seus ulls nets, l'encesa i xopa
malesa i blaus i cordes dels seus muscles.
Carrega una gerra tota vespes,
l'estiu sencer, i l'hivern, i els seus cels.
Altres indrets de Roquetes: