Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Porta dels Països Catalans, obra de l'escultor Emili Armengol, marca l'inici dels Països Catalans. La visió aèria del monument recorda una falç, amb clara al·lusió al cant dels Segadors. La Porta es troba situada a tocar de l'autopista no pas en el lloc que li correspondria sinó ja quatre quilòmetres endins de terres catalanes. Es va inaugurar el diumenge 28 de setembre de 2003, gràcies sobretot a la voluntat d'Armand Samsó, batlle de la vila.
Representa també el característic portal de la masia catalana, representat per una gran arcada d'acer Corten. És travessat per quatre talls verticals disposats com l'aire entre els dits d'una mà, al·legoria de les quatre barres. Aquestes incisions, o portes, estan orientades de tal manera que permeten el pas de qualsevol direcció de la Rosa dels Vents «per a simbolitzar la nostra actitud respectuosa i d'acolliment a persones i cultures de tot arreu». Hi podem llegir un text realista i agudament crític de Joan Daniel Bezssonof sobre pervivència del català a les comarques del nord de l'Albera.
A Salses arribem als confins septentrionals de Catalunya. El fort, tan imposant, tan robust, no va poder contenir, inutile ornement, les hosts franceses.
Toni Royo Pérez, amic meu natural de Castelló de la Plana, un dia de l'agost del 1985 que passejàvem per Salses, va observar que el català s'hi parlava més que a d'altres vilatges veïns. «L'orgullet de ser l'últim poble, per petit que siga, deu comptar».
Crec que, si hi tornéssim ara, ens costaria trobar-hi catalanoparlants, llevat de vells pagesos. No puc passar pels carrers de Salses sense pensar en el títol de la novel·la d'Alan Paton Cry the Beloved Country. Per mi, country i language són quasibé sinònims. Si els catalans del nord no hi fan res, aviat la ratlla estatal coincidirà amb la frontera lingüística i caldrà dir «de la Jonquera a Guardamar». A casa nostra, la llengua catalana només quedarà als llibres, als diccionaris de Creixells i Botet, en els mapes. Ningú no sabrà que Escaró es pronunciava Ascrú; Baó, Bou; Cànoes, Cànus; Tuïr, Tuï. Si els habitants, que llueixen la senyera per qualsevol motiu, no malden per conservar la joia més bonica del nostre tresor, la llengua catalana serà parlada per una minoria de patriotes tossuts, desconnectats de la resta de la societat, estrangers a casa seua, exiliats permanents, vaga secta càtara, club de zombis desesperats.
Altres indrets de Salses: