Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Sant Salvador de Perpinyà era la capella del convent de canongesses augustinianes de la ciutat. El convent i l'església estan situats en el carrer de Sant Salvador, actualment d'Émile Zola, just al costat nord-est de la Mediateca de Perpinyà i al meridional de l'antiga universitat. Entre els anys 2016 i 2017 s'hi han fet importants obres d'enderroc i remodelació per tal d'acollir els estudis universitaris de dret i de serveis turístics. El conjunt conventual posseïa claustre, sala capitular i una segona capella conventual, a més d'un extens recinte on les canongesses, en època moderns, vivien en cases particulars, amb servei propi i bon confort. Aquest recinte abraçava l'espai entre els carrers de Sant Salvador, abans dels Fabres (ara, d'Émile Zola), de la Costa de Sant Salvador, dels Ametllers i un espai darrere de les cases de la plaça de Jean Moulin, baixant cap al carrer de Sant Salvador i de la Font Nova. El claustre, pràcticament del tot desaparegut, conserva la seva ala de llevant en forma de carreró sense sortida, en el costat est (el Carreró de Sant Salvador). Just al fons d'aquest carreró hi ha la sala capitular i la porta de la segona capella. en l'actual carrer de la Font Nova podem llegir un fragment d'El navegant, de Joan Lluís Lluís.
Tothom, a Perpinyà, coneix la flaire de la xocolata mentre cou, i als del carrer de la Fusteria ens excita pensar que aviat cobrirà la flaire una mica àcida de la fusta pelada i tallada. De més menut, les meves passejades per Perpinyà em portaven prop d'altres xocolateries, totes embolcallades d'un fum perfumat que fins i tot vencia l'olor de femtes de cavall. Coneixia la fàbrica del carrer dels Argenters, la del carrer dels Tres Reis i la del carrer de la Font Nova, que gairebé sempre tenia la porta oberta de bat a bat, com si fos possible entrar-hi i servir-se. Des de fora, sentíem els sorolls inquietants de palanques i premses, el buf de les olles i el vaivé dels obrers. Tenia dos amos, els dos germans Oliver de més o menys l'edat del pare. L'Oliver gran era malcarat i, quan treia el cap per mirar quin temps feia, escopia cap a nosaltres. Li dèiem en Corcat, per les seves dents negroses. L'Oliver petit, en canvi, quan sortia a mirar el cel xerrava amb les veïnes i badallava, sobretot quan l'estretor dels carrers li deixava caure un polsim de sol fins a la cara. En veure'l ens apropàvem, provant de semblar ocupats seguint una aranya o fent volar amb el peu pilotes de pellots. El saludàvem i ell de tant en tant extreia quatre o cinc quadrats de Xocolata del seu davantal i ens els llançava. Perquè la mare no sospités res tornava a casa sempre amb la boca i les mans netes. Si hagués sabut que tenia xocolata de franc, no me n'hauria comprat mai.
I ara aquest Oliver petit, Mateu, ha comprat la casa més gran del carrer de la Fusteria, a baix de tot, per viure-hi i experimentar receptes noves de xocolata. I així, quan ens convidarà, descobrirem que viu amb una certa opulència, que s'endevina en alguns mobles imponents, lluents de cera, i en el seu rellotge de pèndol, fabricat a Zuric.
Altres indrets de Perpinyà: