Farmàcia Vidal

Autor: Manuel Sanchis i Guarner
Obra: Pròleg a La vida en rosa (pròleg de M. Sanchis Guarner) , 1958

Bernat Vidal i Tomás no és cap apotecari que té un violí d'Ingres que és la Literatura, sinó un home de lletres que posseeix una farmàcia. Una apotecaria a Santanyí, vila de la ribera meridional de Mallorca, amb unes llarguerudes cales, que foren ahir delícia de corsaris i avui ho són d'estiuejants cosmopolites.

La rebotica d'En Bernat és ben coneguda de tots els pintors i de tots els poetes, les dues espècies humanes que, segons comentava Rusiñol, neixen a Mallorca per generació espontània. I no sols els de l'illa sinó també molts de fora Mallorca, han fet estada en aquell recer agombolat segons els cànons tradicionals, s'han sorprès en descobrir-hi una recòndita biblioteca á la page, i han participat en aquelles tertúlies àmplies, agudes i generoses, on En Bernat, sentint-se apotecari clàssic, subratlla sovint les frases amb una llatinada, d'una ironia difícilment perceptible perquè no acaba ben bé de ser ironia.

Autor: Antoni Vidal Ferrando
Obra: Amors i laberints , 2010

Rebotiga

 

El temps, que propicia espais negres, no em deixa retornar a la vella rebotiga. Allà l'apotecari s'investia d'amor i d'autoritat. Tot era seu: la pluja que espicassava els vidres amb cortinetes, la ceràmica amb fruita, el foc i el martiri de les veus, la presència inevitable de Giuseppe Verdi, reverberacions de la ment i del ferro del desig.

En aquella rebotiga vaig conèixer homes que fugien dels brams de la derrota i de laberints estètics. Arribaven i deien el seu nom. Tots frissaven d'apagar la set o de demanar dons al senyor de la casa. Aquest era donat a practicar l'alquímia de l'esperit, parlava llengües mortes i, sovint, es perfumava amb nous arguments. La mar ho sabia i li besava els ulls.

Autor: Antoni Vidal Ferrando
Obra: Un santuari de l'art i de la intel·ligència... , 2012

Un santuari de l'art i de la intel·ligència: la rebotiga de la farmàcia de Bernat Vidal i Tomàs

 

L'apotecari de Santanyí Bernat Vidal i Tomàs (1918–1971) va ser una de les personalitats més brillants de la cultura illenca del seu temps. Juntament amb la seva amiga Cèlia Vinyes, va contribuir a renovar el panorama de la poesia mallorquina. Sens dubte els millors autors de la generació del 1950 varen escriure sovint guiats per les orientacions i l'autoritat intel·lectual de Vidal i Tomàs. Parlam, sobretot, de Llorenç Moyà (que, cada any, el felicitava, per Sant Bernat, amb un poema), de Blai Bonet, de Jaume Vidal Alcover, i de Josep M. Llompart. Aquest darrer va escriure, després de la mort del mestre: "He dit més d'una vegada, i ho vull repetir ara, que tots nosaltres – i, de rebot, els qui ens han vengut darrere – devem a Bernat Vidal un poc del que som. Sense ell, sense homes com ell, la nostra literatura contemporània tendria avui un altre demble, una altra fesomia. O potser no en tendria cap".

Bernat Vidal i Tomàs va conrear especialment la investigació històrica, la narrativa i la poesia (hi ha constància escrita que un dels seus poemes més aconseguits, "El viatger", el recitava Salvador Espriu de memòria). Endemés era un excel·lent articulista, que col·laborava a la premsa diària i a revistes especialitzades. A causa de la seva erudició i de l'amenitat amb què s'expressava habitualment, resultava un plaer sentir-lo parlar. No només de literatura i d'història. També de pintura, de cinema, de música, de política, de botànica i altres ciències, de la majoria de manifestacions de la cultura popular. Precisament, el pare Rafel Ginard, el cèlebre autor del "Cançoner popular de Mallorca", el va tenir sempre com a col·laborador i conseller.

Gràcies a la preparació i al tarannà obert, carismàtic, dialèctic i profundament humà de l'apotecari, la rebotiga de la seva farmàcia va arribar a ser una mena de santuari de l'art i de la intel·ligència, on acudien a cercar consell o a fer tertúlia científics i artistes d'arreu de Mallorca i de més enllà de la mar.

Un dels més assidus era el gran paisatgista argentí Francisco Bernareggi, que va viure uns anys a Santanyí. També ho varen ser Mercè Llimona, Busser, Manolo H. Mompó i Tarrassó, a qui Bernat Vidal qualificà d'Stravinsky del pinzell, en un dels poemes dedicats als pintors que pintaren a Cala Figuera, l'estiu de 1947. Un d'aquests pintors era un oncle de l'escriptor Bartomeu Fiol, el qual sempre va recordar amb devoció les visites a l'apotecaria de Bernat Vidal, a qui va conèixer per primera vegada gràcies a aquest oncle.

Un dia, Camilo José Cela es va presentar a Santanyí, acompanyat de Josep M. Castellet. Cercava una casa prop de la mar per anar-hi a escriure, "una chavola", en deia ell. Tot i les gestions que li va fer l'apotecari, la idea no va anar endavant. Però, des d'aleshores, la relacions amb Cela varen ser òptimes. Fins el punt que quan va néixer Guillem, el segon dels quatre fills de Bernat Vidal i Tomàs i Catalina Munar, Camilo José Cela li va regalar un cobert de plata, acompanyat d'un text que deia: "A don Guillermo de su tío Camilo".

Un dels millors amics que va tenir l'apotecari, va ser el valencià Manolo Sanchis Guarner, que havia vengut a Mallorca per ajudar Francesc de Borja Moll en els treballs de confecció del diccionari Alcover-Moll, i també va acabar essent un dels grans impulsors de la literatura catalana de la Mallorca de postguerra. Gràcies a aquesta amistat profunda, Sanchis Guarner i la seva família passaven a vegades els caps de setmana a Santanyí o a cala Figuera.

Hi ha una foto on apareixen junts, a Mondragó, Xavier Casp, Pere Capellà (que havia escrit "Declaracions jurades" a propòsit pel grup de teatre que dirigia l'apotecari), Vicent Casp, Tomàs Cano, Joan Fuster, Bernat Vidal i Tomàs i Manolo Sanchis Guarner, que serví moltes vegades de pont entre Mallorca i els escriptors valencians. Va ser així com Vidal i Tomàs va conèixer Joan Fuster, un dels principals assagistes de la literatura catalana. Un capvespre, abans de sopar, des de la farmàcia, varen veure passar la processó del Corpus.

Un altre visitant il·lustre va ser Blas de Otero, el gran poeta de Bilbao. Blas de Otero s'havia hostatjat a una pensió de Cala Figuera, i no podia agafar el son, els vespres, perquè el molestava el renou de la mar. Va acabar dormint a l'apotecaria, on va rebre un tracte exquisit, com el rebien sempre els convidats o els que hi anaven de visita.

Josep Pla recordava aquest bon tracte de la família Vidal Munar, en un article publicat, el 1957, a "Destino". En el mateix article afirmava que el que havia descobert i fomentat la personalitat literària de Blai Bonet era Bernat Vidal i Tomàs, a qui Pla també va voler conèixer, en una de les seves estades a Mallorca. Josep Pla, i Joan Coromines (el millor especialista en lingüística romànica), i José María Gironella, autor d'una famosa tetralogia sobre la guerra civil espanyola, i tants d'altres artistes i científics famosos que, atrets per la figura de l'apotecari, venien de visita a Santanyí.

Venia tota aquesta gent de fora, i venien quasi tots els mallorquins amb inquietuds. Encara no havia esmentat Miquel Dolç; el professor Palau i el seu fill, Josep M. Palau i Camps; Miquel Forteza; Mascaró Pasarius; Rafel Jaume; el pare Oliver o Llorenç Villalonga. Villalonga i la seva dona, bons amics de Mari Loli Llorente, solien anar a dinar a Son Danús i a berenar, després, a l'apotecaria. Normalment de formatges, sobrassada i albercocs confitats.

Després hi havia els joves. Quasi tots acabaren essent figures destacades: Baltasar Porcel, Miquel Bauzà (que arribava sovint, des de Falanitx, en bicicleta), Josep Melià, Miquel Àngel Riera, Bernat Nadal, Jaume Serra, Vicenç M. Rosselló Verger, Joan Veny i Clar, Gregori Mir, Aina i Francesc Moll, Francesc Riera, Jaume Pomar, Nicolau Llaneres, Miquel Barceló, Guillem Frontera.

De Santanyí, no mancaven mai Miquel Pons i Perico Pomar. També assistien a les tertúlies Llorenç Vidal, Cosme Coves, Maria Suau, Antònia Vicens, Andreu Pons, Cosme Aguiló... Jo no oblidaré mai aquell ambient de la rebotiga de l'apotecari, a la qual vaig anar per primera vegada amb el meu amic Marc Bonet. Sempre he pensat que, en la història de la cultura de Santanyí, hi ha dues etapes ben definides: la d'abans i la de després de Bernat Vidal i Tomàs.