Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església-fortalesa de l'Assumpció està enclavada dins de les muralles que envoltaven a la vila antiga. La seva entrada principal dona a la plaça de l'Església i prop de la Costera La Mar. L'edifici original fou construït el 1558 i consta d'una sola nau d'estil gòtic, dividida en sis trams amb un absis poligonal a l'interior, el presbiteri, i a l'exterior és semicircular. Una torre campanar, que presideix el casc històric, exercia funcions de vigilància. En ser església fortalesa, no només s'utilitzava per al culte i l'oració sinó, també, per a la defensa davant els atacs de pirates. De fet, l'absis compleix la funció de torre de la muralla. Com a fortalesa que és, disposava de sageteres perquè els usessin els arquers o, més endavant, els soldats amb pistoles o arcabussos, per disparar. D'aquesta manera podien defensar a la població que s'amagava a l'església. Un text de Tono Fornes ens hi pot servir de lectura.
Del que no hi ha dubte és de la importància que va tenir en l'època romana. Les inscripcions donen fe d'aquest fet i suggereixen que podria tractar-se d'Alone. Hi ha restes d'un pont romà sobre el riu Amadòrio i d'un notable mas agrícola, però la troballa arqueològica més important ha estat un sepulcre atribuït al general Sertori que aparegué sota la torre d'Hèrcules que domina la punta del Gamell.
Tanmateix, la part més èpica de la història de la Vila tingué lloc durant el segle XVI. Els vilers es destacaren sempre en la defensa aferrissada de la costa contra els pirates. La galiota de divuit bancs de Lelis Rais, la del terrible Amar Rais i la fragata d'Arpet Rais van ser successivament capturades pels coratjosos mariners de la Vila. Tanmateix, l'any 1538 una flota de quatre galeres i trenta galiotes turques fondejà a la desembocadura de l'Amadòrio i assetjà la ciutat. Era el 29 de juliol, dia de Santa Marta, i poc es podia fer tret de pregar. Segons la tradició, les pregàries foren ateses: una sobtada tempesta va desfer l'esquadra atacant i va dispersar o enfonsar les naus invasores. Els documents històrics, però, indiquen que Sala Rais se'n va eixir finalment amb la seua: comprovat el precari estat de les muralles, el duc de Calàbria ordenà la retirada dels vilers i el turc assaltà el poble desert, li botà foc i en destruí les fortificacions.
Siga com vulga, santa Marta és des d'aleshores la patrona de la Vila, i els seus habitants festegen aquests esdeveniments amb una festa de moros i cristians ben singular i marinera. La matinada del dia 29 de juliol, un fum de barques s'acosten a la platja carregades amb les comparses de moros, tots magníficament vestits i armats. Mentre el sol desperta, té lloc sobre l'aigua i l'arena la batalla simbòlica, el mític desembarcament. Entre esguitalls i crits, entre cossos, barques, arena i aigua, s'hi desplega el ritual colorista i fragorós de la batalla. Una batalla protocol·lària i enlluernadora, una festa embriaga i alegre: joiosa.
Altres indrets de Vila Joiosa, la: