Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest castell no va començar a tenir rellevància fins que Jaume el setembre de 1244. L'edifici es compon de dues parts. D'una banda, un recinte amb quatre torres semicirculars en els seus cantons, i per l'altra, un espai amb quatre estructures cúbiques i la torre de l'homenatge. Aquestes torres i altres estructures constitueixen les defenses bàsiques del castell, així com la seva posició elevada en un puig rocós, la seva proliferació de petites obertures en els seus murs i la seva rematada de merlets. La torre de l'homenatge, del segle XII, de planta quadrangular, és la part més destacada del conjunt arquitectònic i arriba a una alçada de deu i set metres. Un dels aspectes més destacats de l'edifici són les distintes cobertes utilitzades en els tres nivells de la torre de l'homenatge. En la planta inferior, s'utilitza la denominada volta de canó i en la resta dels nivells, segon i tercer, es resolen amb l'anomenada planta nervada de clara reminiscència hispanoàrab. De dalt estant de la torre de l'homenatge podem llegir el passatge de la Crònica de Jaume I en què es narra la negociació de Biar per posar-se sota el domini de don Joan Manuel de Borgonya.
410
E nós estant en Biar enviam missatge als sarraïns de Villena que nós los pregàvem e els manàvem que gran matí isquessen a nós. E al matí anam lla, e ells foren-hi; e quan fom aquí tiram-nos a part ab ells que foren bé trenta dels mellors de la vila, e dixem-los com havien feita aquesta cosa de llevar-se contra llur senyor don Manuel. Però ja es fos que haguessen feita gran errada que los prendríem a mercè, e faríem ab ells que els perdonàs: car tant havia ab nós que tota res faria que nós li dixéssem. E si no ho volien fer que nós que els hauríem a fer mal per força, car ben podien conèixer que al nostre poder no es podien ells defendre; per què més valia que nós los faéssem assegurar a En Manuel, e romanessen en llur cases, e en llurs heretats que si n'havien a eixir, e havien a anar en estranya terra, on no trobarien consell, ne qui els faés be. E ells dixeren-nos que ens graïen la paraula que els havíem dita, mas per lo mal capteniment que En Manuel los faïa s'hagren ells a llevar contra ell. E dixeren-nos que tornàssem a Biar, e que a la nuit nos respondrien.
Continuant el viatge, ara farem cap a Villena. En el camí ens hem de topetar necessàriament amb Biar, l'extrem interior de la famosa línia a què ja he fet referència. Biar va ser el límit del regne a l'hora de la Conquesta, per acord del nostre Jaume I amb el seu gendre Alfons el Savi. Som, doncs, en terra de frontera. Aquest castell que sorprenc en ple procés de restauració, i que permet acostar-s'hi còmodament a bord d'un automòbil, era un sentinella que vigilava els dominis castellans (incloent-hi Villena, a pocs quilometres). el poble està ben pentinat, la seua economia està sanejada i celebra moros i cristians cada mes de maig.