Mas Blanc

Autor: Víctor Balaguer i Cirera
Obra: Al pie de la encina , 1893

També, al meu retorn de Sant Hilari, vaig haver de marcar un altre dia amb pedra blanca per l'hospitalitat que em van donar a Can Blanc, grandiosa possessió dels joves esposos D. Miquel de Font i donya Conxita Blanch de Font. Encara que renovada o reconstruïda fa alguns anys a causa d'un incendi, és aquesta una casa tradicional i històrica, que compta pel cap baix amb sis-cents anys d'existència, i que és, alhora, castell, granja i palau, situada al centre d'una vasta hisenda de muntanya i vall, creuada per dues rieres, amb aigües abundoses, amb dilatats prats, amb espessos boscos, amb masies i amb produccions que abracen de la vinya i l'olivar de la terra calenta fins al faig, l'avet i l'alzina dels climes freds.

Autor: Víctor Balaguer i Cirera
Obra: Al pie de la encina , 1893

El meu dormitori en aquesta casa és una delícia. A més a més d'estar ricament i luxosament disposat amb totes les delicadeses del gust modern, té en un angle, fronterers, i només separats per la cantonada, dos meravellosos balcons.

Velat està el de la dreta per una corpulenta acàcia que cada matí, quan la brisa matinal despentina les seves branques, truca als vidres per advertir a l'emmandrit hoste que és l'hora de sortir a gaudir del camp.

De l'esquerra estant el panorama és admirable. Es descobreix tota la vall. Al peu del balcó creix un bonic salze amb els encimellats grups d'harmonioses flors; a tocar, pujant des del pati tancat, s'encima i s'alça una frondosa alzina que sembla que només ho faci per a oferir les llargues fulles de piràmide, dividides en tremoloses fulletes, a les persones que surtin al balcó.

Enfront, apareix la vall d'Arbúcies en tota la seva esplendidesa, amb la gal de les seves riqueses. Del peu del mur arranca la gran horta d ela casa, i després l'extens camp limitat per la riera que baixa despenjant-se a salts, batzegades i cascades, amb aigües murmurants que embolcallen el son i amb fresques pollancredes que són morada de dolços rossinyols. A la dreta la vila d'Arbúcies amb les seves cases en declivi, com desitjoses de llançar-se a la vall amb el riu. A l'esquerra el con de Montsoliu amb els seu castell com un cap, i amb la seva folgada i penjant falda d'alzines com vesta i robada que cau als seus peus. I al fons, dominant el quadre, apareixent per damunt de pujols, colines i monts, el Montseny en tota la seva majestuositat, amb les penetrants Agudes i els seu Home, que formen els dos grups o cimals que van fer donar a aquesta muntanya el nom de geganta dels dos caps.