Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça Major d'Arbúcies està presidida per l'església de Sant Quirze i la Gabella i a la banda d'est hi manté les voltes. El nom de la Gabella, documentada al segle XVII, prové de la denominació donada a un antic impost que es cobrava sobre certs articles de primera necessitat i, per extensió, sembla que s'utilitzava per designar els magatzems on es guardaven aquests productes. Entre els fets destacables del passat d'Arbúcies hi ha la derrota d'un regiment de soldats valons que lluitaven a favor de Felip V, per part del sometent de la vila, junt amb els de Viladrau, Espinelves i Sant Hilari, el 14 de gener de 1714. Els sometents els arrabassaren les banderes i estendards i els obligaren a refugiar-se a Hostalric. D'aquí va néixer la dita popular: "Gent d'Arbúcies, gent d'astúcies: matavalons!". Centra també la plaça un monumental plataner, un dels dos que encara hi va veure Víctor Balaguer segons informa en el text que hi llegirem. Va ser plantat per commemorar la Revolució de Setembre de 1868. El mateix arbre és glossat en un poema per Rafael Vilà i Barnils.
Té aquesta plaça dos grandiosos arbres. Un és el de la llibertat, que es va plantar en temps de la revolució de Setembre, fa ja vint-i-cinc anys. És curiosa la història d'aquest arbre, que ara contaré tal i com me la contaren.
Quan va esclatar l'última guerra civil a causa d'haver-se llançat al camp els sempre impenitents carlins, aquests van arribar una vegada a Arbúcies, i es van anar engrescant en demanar que l'arbre fos aterrat i reduït a cendres, agombolant-se tots a l'entorn d'aquell infeliç plàtan que tenia per crim el de ser l'arbre de la llibertat. anaven ja a dur a terme la seva obra de destrucció , tot ho tenien a punt, quan alguns veïns del poble i els regidors van intervenir prop del cabdill carlí, que em sembla que era el cap de colla Huguet, pregant-li que fes respectar l'arbre, no per ser el de la llibertat, sinó perquè el principal ornament de la plaça, servint de solaç i esbarjo als veïns. Va deixar-se convèncer Huguet pels precs i va accedir a la petició, sempre i tant s'hi fixés un rètol en el tronc que digués: Arbre d'esbarjo.
I així es va fer. I com que la tropa murmurava en veure que se'ls negava el goig sol·licitat, Huguet, ferm en el compliment de la seva paraula, va manar col·locar allí quatre sentinelles amb baioneta calada i amb l'ordre de fer respectar el seu mandat; per tant va passar que els carlins van atorgar guàrdia d'honor a l'arbre de la llibertat. Va guardar-se després el cartell, i cada volta que per accident d ela guerra tornaven a entrar els carlins a Arbúcies, apareixia en l'arbre el cartell protector. Més endavant se'l acudí de plantar un altre arbre al seu costat, per tal que un i altre es confonguessin, salvant-se mútuament, i així és com ha pogut arribar fins als nostres dies.
L'arbre nostre —Arbúcies—
La generosa mà dels nostres avis
nodreix d'orgull la seva fonda rel
i ha anat amunt, amunt, fins que els seus llavis
claven un petó verd al blau del cel.
Va aprendre de petit la cançó noble
del passat, de l'avui i del demà:
la llibertat simbòlica d'un poble
que, aferrat a la terra, sap lluitar.
Germà del campanar, compta les hores,
amic de l'alba i dels capvespres d'or,
i fa més de cent anys que pesca aurores
en el difícil mar del nostre cor.
Coneix el nostre tarannà i, alerta,
endevina les coses d'un tros lluny
car sap que en el secret de la mà oberta
s'hi amaga molt sovint un cop de puny.
Va donar-nos ahir la benvinguda
i ens donarà demà l'últim adéu;
és com un sentinella que ens ajuda
quan ballem la sardana al voltant seu.
I ara, que escolta com ens ve d'Europa
un himne de promeses exultant,
que entrelluca un prodigi que galopa
com el pas d'un Sant Jordi triomfant,
s'enjoia de pardals i d'orenetes
ran el núvol verdós del vent inflat,
i, aixecant-se, magnífic, de puntetes,
torna a ser l'Arbre de la Llibertat.
Altres indrets de Arbúcies: