L'olla i la campana

Municipi:Queralbs
Comarca:Ripollès
Coordenades: 42.397043, 2.153497

Segons el folklorista Joan Amades, la «pedra blanca» de què parlava l'àngel a Amadeu podria ser un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences populars precristianes afirmaven que les dones que hi fregaven el seu cos tenien assegurada la fertilitat. La tradició diu que la Creu d'en Riba va substituir la pedra, coneguda com «de Sant Gil », i que va passar a fer les funcions d'altar a la capella dedicada al sant. La gran afluència de parelles sense descendència va obligar a protegir la pedra amb un tancat. Aleshores, va néixer el costum de ficar el cap a l'olla i tocar la campana de Sant Gil, que s'ha mantingut fins als nostres dies. És tradició que quan algú demana a la Mare de Déu de Núria el desig de tenir un fill, si aquest es concedeix i és nen, se'l bateja amb el nom de Gil i si és nena amb el nom de Núria. Un poema de Clementina Arderiu, que es dol del canvi de l'església nova per l'antiga i, doncs, de la pèrdua de les tradicions, ens hi servirà de lectura.