Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Segons el folklorista Joan Amades, la «pedra blanca» de què parlava l'àngel a Amadeu podria ser un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences populars precristianes afirmaven que les dones que hi fregaven el seu cos tenien assegurada la fertilitat. La tradició diu que la Creu d'en Riba va substituir la pedra, coneguda com «de Sant Gil », i que va passar a fer les funcions d'altar a la capella dedicada al sant. La gran afluència de parelles sense descendència va obligar a protegir la pedra amb un tancat. Aleshores, va néixer el costum de ficar el cap a l'olla i tocar la campana de Sant Gil, que s'ha mantingut fins als nostres dies. És tradició que quan algú demana a la Mare de Déu de Núria el desig de tenir un fill, si aquest es concedeix i és nen, se'l bateja amb el nom de Gil i si és nena amb el nom de Núria. Un poema de Clementina Arderiu, que es dol del canvi de l'església nova per l'antiga i, doncs, de la pèrdua de les tradicions, ens hi servirà de lectura.
La Capella
L'església nova riu sota el cel
mes és son riure bon xic crudel.
L'humil capella que buida resta
enyora els càntics, l'esclat de festa:
La seva verge li han robat.
L'església nova se l'ha quedat.
Tot és per ella cant de lloança
i tu ho esguardes amb greu recança.
Oh capelleta calma ton plor
que oblidada no has de ser, no.
Seràs tu sempre l'estoig de Núria
pels que et vegeren l'altra centúria.
Tots quants t'imploren sent lluny d'aquí,
veuran la Verge dintre ton si.
I resplendenta de llum encesa
viuràs per sempre en ta vellesa.
Mossèn Bonaventura ja no és el custodi del santuari, al seu lloc hi ha un altre capellà que s'ha presentat com mossèn Andreu. Sembla un home atent; m'ha dit: Se'ns ha girat molta feina, estem refent els edificis com podem... En què puc ajudar-la? Com que jo m'havia quedat sense paraules, ha començat a parlar dels capellans que van matar a sang freda les milícies anarquistes i de les destrosses que van fer a l'església de Queralbs i als altars del santuari i de la capella de Sant Gil. Per això, mossèn Bonaventura se'n va endur la imatge de la marededéu a coll, cap a Sallagosa, i d'allà va viatjar fins a Suïssa i Friburg... L'hem tingut amagada fins fa poc i l'acabem de restaurar, la veurà més blanca de pell perquè li han tret la brutícia. Les milícies van fer molt de mal, però la revenja de les tropes franquistes ha set terrible, ha causat tants morts, tant de dolor innecessari!
Després hai anat al cambril de la marededéu. No es coneix en res que hagi fet un viatge tan accidentat, els cabells, les orelles que li surten de sota la corona i la capa lligada sota el coll es veuen perfectes... M'entendreix el gest maternal amb què agafa el nen Jesús a la falda, emparant-lo per l'esquena amb la mà... Això sí, sembla més clara de pell, diria que ara la té de color canyella, igual que el nen. Si he de dir la veritat, m'agradaven més tal com eren abans, negres de tant de fum acumulat durant anys i panys... Després de pregar una bona estona, m'ha semblat que havia de ficar el cap dins l'olla, perquè s'acompleixi la meva petició, i jo mateixa hai tocat la campana. Els de dalt ja em donen permís.
Altres indrets de Queralbs: