Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Sant Marcel de Planès és una església romànica del municipi de Planoles. Es troba situada en un revolt de l'antic camí ral que duia a la Cerdanya, en el desnivell del terreny, i amb un terraplè al costat sud on hi ha el cementiri. És d'una sola nau capçada amb un absis d'arc de ferradura, a l'interior, però de planta semicircular, a l'exterior. Tots dos espais s'enllacen per un arc triomfal. A l'exterior, sobre aquest arc, hi descansa el campanar d'espadanya de dues obertures. L'accés es fa a través del cementiri, per una porta amb llinda sobre la qual es veu l'arc de la porta original. S'hi pot llegir un fragment de Pilar Prim (1906), de Narcís Oller que descriu el paisatge com es veia a finals del segle XIX i l'estat miserable d'aquest poble de pas dels carruatges i carros que transitaven de Puigcerdà a Ripoll. També hi escau la lectura del poema que Manuel Bertran i Oriola dedicà al temple.
Ja n'hi havia prou, de contemplar durant una hora l'hipnotitzant espurneig dels pedacets de prades i rostolls que escalaven la meitat baixa de la llarga muntanya de davant, com de veure el bosc que espurnejava també en ses escarpades altures i que estenia amb pinzellada negrosa l'ombra de ses soques per la catifa verda que cobria la terra; ja n'hi havia prou, de mirar sempre aquell riuet que s'escolava silenciosament, com una cinta de vidre, a baix de tot, entre interromputs rengles de pollancres; ja n'hi havia prou, sobretot, d'apartar, enlluernada, la vista dels miserables poblets que, fugint de la canal del vent, ací i allà es redossaven a les costes, arrupits i coberts de lloses rutilants, a través de la glassa d'or que queia davant les llunyanies.
Per això, passat el miserable lloc de Planés (d'on sortí un eixam de pobres a enrondar el comboi, pidolant amb una cantarella mandrosa i ritmada que feia riure el petit i venir nyonya als grans), aquelles senyores varen fer tancar el landó, i agafant aviat un bon son, no van pas despertar-se fins a arribar a la Cantina, on calgué donar repòs als animals. Eren les cinc de la tarda; i, com que l'airet que corria per aquelles altituds convidava a deixondir-se, amos i servei van saltar a terra i van berenar de bona gana dins d'aquell hostalet que, de part de fora, s'aboca ardidament a l'esglaiador avenc.[...]
Cúmuls encesos i més blancs que la neu que les cobreix a l'hivern, guaitaven pel llom d'aquelles muntanyasses que la imaginació comparava a colossals paquiderms petrificats. Una sobretot, la de davant per davant, tenia el perfil d'un immens elefant ventreaterrat: el color mateix, la mateixa pell ronyosa i granelluda, sense un bri de pèl visible. Més enllà de sa immensa esquena, ressortien, per escorç, monstruoses gropes de megateri, pelats i bonyeguts cranis de rinoceronts, lleument fregats de floridura. Els cúmuls blancs, que hi reposaven, guardaven igual encantament; i sota la blavor del cel, de transparència infinita, no es veia volar un ocell ni escórrer-se un nuvolet.
Planés i Planoles
Nascuts d'una bessonada,
el riuet partioner
no sap dir, de revolada,
quin dels dos fou el primer.
Els lliga, amb una abraçada,
el pla, que els escau tan bé.
Ignorant, a la vegada,
qui dels dos serà el darrer.
El cordó umbilical,
subsisteix vingut d'endalt.
I endalt, oh bells caminets,
van les cases i els xalets
que s'arrapen al fondal
amb saba d'amor vital.
Altres indrets de Planoles: