Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En aquesta torre senyorial als quatre vents amb la dels masovers adossada al darrera, hi vivia Carmelina Sánchez-Cutillas amb els seus pares. Tres fragments de Matèria de Bretanya ens descriuen la casa i l'entorn, en el primer hi fa una aguda reflexió sobre l'engany de les aparences i, en els altres dos, hi recrea les relacions humanes amb el servei de la casa des de la ingenuïtat d'un infant.
La casa gran i la petita eren tan juntes, que semblaven com si fossen els dits d'una mateixa mà; el dit del mig i el dit menovell. I si un dia les hagueren enderrocades trobe que ningú no sabria a quina de les dues pertanyia la paret mitgera. A la gran vivíem nosaltres i a la petita els masovers, i mos pares els deien «los caseros».
Quan venien visites havien de veure-ho tot, perquè la gent que ens visitava era molt tafanera; i corrien tota la casa, i els patis, i les terrasses, i el jardí i tot el que hi havia. I en girar el cantó i trobar la casa dels masovers començaven a dir que quina caseta més bonica, i que «parecía como si se apoyara en la otra». Però jo sabia que aquells senyors s'enganyaven, car endevinava que la que veritablement recolzava sobre l'altra era la nostra, la gran, com nosaltres ens recolzàvem també, malgrat que teníem diners, sobre les espatlles i sobre la suor de l'home que treballava els nostres bancals. Però això no ho podia dir a tota aquella gent ni als meus pares, puix no m'haurien entès, i era millor deixar-los amb la seua mesquinesa i que gaudiren i pensaren que eren feliços.
Tot seguit vaig preguntar-li a Maria d'on l'havien tret, i ella m'explicà que li'l va comprar el seu home a la fira de Cocentaina, que volien una xiqueta però que es veu que l'amo de la parada es va enganyar, perquè en aplegar Jaume a sa casa van veure que era un xiquet. I jo, que com ho van veure. Però ella feia la distreta i agarrant la canterella es posa a beure aigua a gallet. I jo que com. I ella parant els ferrets a la llar i sobre els ferrets la paella, perquè aplegaria el seu home i el sopar sense amanir. Ara comprenc que el que ella feia era guanyar temps per a pensar, i quan ja s'ho havia pensat bé i jo tornava a preguntar-li que com es van adonar que era un xiquet, va dir-me, perquè els xiquets pixen per un peixet i les xiquetes per una petgelina.) I es va quedar molt descansada, i jo també.
Tots els matins Maria se n'anava a veure sa mare, que li deien la tia Canària i vivia al costat de les Comandantes. I jo, com un Sant Cristòfol amb el xiquet al coll. I per la vesprada en alçar-se de sestar se n'anava a jugar al burro amb les veïnes. I jo a fer el Sant Cristòfol altra vegada. Però el xiquet encara no sabia res de sants, i em deia tata.
Altres indrets de Altea: