Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El nom de Perafita deriva ben segur d'algun antic menhir o pedra dreta i el lloc ja surt citat en els testaments dels senyors de Lluçà d'ençà el 1074. L'església primitiva datada al segle XII fou refeta totalment al segle XVIII. Presideix un poble allargassat que fou incendiat en la Guerra de Successió, quan prengué, amb Jaume Puig de Perafita (pare dels germans Puig i Sorribes), un inequívoc partit contra Felip V. A la plaça de l'Església podem llegir un fragment de Ball de Serrallonga "per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món esgarriat com és assenyalat en la plaça de Perafita que és Lluçanès, bisbat de Vic i no del de Solsona". El manuscrit anònim del Ball va ser trobat a la casa del Prat de Sant Agustí de Lluçanès.
SERRALLONGA
Senyors, avui fem lo ball
d'una valenta quadrilla.
Serrallonga n'és lo cap
na Joana n'és la guia.
No deixaré de contar,
sent tots de la irada vila,
aquí arriba en Serrallonga
amb la seva gran amiga.
Al temps d'en Roca Guinarda
jo li serví de criat;
ell m'ensenyà moltes traces;
i pels aplecs i racers
érem anats de les places;
i allí a la posta del sol
eixíem a robar coses.
Jo de valent ho so estat
i home de grans amistats;
si em convé alçaré quadrilla
de dos-cents i ben armats.
I rodant un poc la terra
i seguint los encontorns
replegaré més fadrins
que cap altre home del món.
A Alpens i a Sant Agustí
no hi ha gent de nostra lliga.
A Olost no els ho vull ni dir.
A Ripoll i a Sant Joan
no n'hi ha cap de valent.
A estos no els vull dir res,
que hi passaré tot corrent.
Sant Pere de Perafita és un dels pobles del Lluçanès que menys particularitats ofereix a l'excursionista que cerqui arqueologia o bé art. Sembla nascut en la passada centúria i que des de dit temps hagi restat sense cap mena d'avenç. Des de sa iglésia parroquial, gran i desfregada com les del sigle XVIII, mes sense cap remarcable detall artístic, fins al rònec i negrós hostal, tot se ressent del poc esment amb què es tenen avui los abans floreixents pobles de muntanya. La gran majoria de les cases de Perafita porten en la llinda de llurs portals la data del 1700, notant-se'n algunes de més modernes, que miren a la plaça major i al carrer del costat de l'iglésia. Malgrat això, té cert aspecte d'un passat benestar i un aire pagesívol que un s'hi sent, podríem dir, com a casa, ço és, no s'hi troben aqueixos exòtics disfreçaments de les viles de terra baixa.
La quietud i soletat que sempre regna en lo poble sofria un parèntesi en lo dia en què ens hi esquèiem (lo dia de Sant Miquel de setembre). En efecte, en sos carrers i places se notava e1 trasbals de gent que amb sa confosa enraonadissa omplien d'animació tots los indrets, en tant que arreu se veien bous, ovelles i cavalleries, aparellats uns, a remades altres, i guarnits los últims, i barrejats tots amb la gentada que omplia els carrers. És que en tal dia se celebrava la típica fira de l'Hostal del Vilar de Sant Boi, i per ser Perafita lo lloc més proper al dit siti venint de la part de Vic, de Berga i de més avall, en ell s'hi reuneixen gran nombre de firetaires, pastors, marxants i pagesos per a fer via al lloc de la fira. Nosaltres, amb igual intent, també ens hi trobàvem, fent aviat part de les llargues corrues de gent i de cavalcades que cap a fira s'emmenaven, bo i confosos entre els ramats que també hi feien cap.
És un espectacle digne de ser vist el que ofereixen aquells tot l'any deserts llocs amb l'animació que hi regna amb motiu de la fira. Per tots indrets, uns baixant de les comes, altres pujant de les valls o apareixent pels corriols i camins de les veïnes serres, arreu s'hi notava el formigueig de gent, bellugant per tots cantons negroses tirallongues, en les que hi vermellejaven les barretines i les virolades mantes, blanquejant-hi els ramats i les rossenques manades de bous i vaques amb sa cadellada.