Xàtiva, dimecres 10 de març de 1937
Estimada Mercè:
Ja fa cinc dies que sóc a Xàtiva i encara em dura la impressió d'haver arribat al paradís terrenal. Torno a ser en terra catalana al cap d'un mes d'haver-ne sortit; l'accent del país, tan semblant al de la meva Vallclara, em sembla música angèlica. L'aire és tebi, perfumat; les cases són grans, blanques, plenes d'ordre i de frescor; hi ha un Calvari -una muntanyola plantada de xiprers amb una ermita al cim. Hi ha uns garrofers molt més grans que els del Camp de Tarragona. Les noies són altes, esveltes i morenes. Es compren que el Ribera i el papa Borja triessin aquesta ciutat per néixer-hi.