Vorejant l'edifici, la carretera torna a ésser igual com abans. L'ombra dels plàtans és deliciosa. Aquest trosset està particularment atapeït de "pesqueres". La pesquera és una edificació molt típica de l'estany, i agafa la forma d'una casa edificada sobre l'aigua, semblant a un palafit comunicat amb terra per una passera d'obra.
Som a la part més estreta del llac. És el coll del número vuit, aquest número vuit que tantes vegades s'ha utilitzat per tal d'explicar la forma aproximada de l'estany de Banyoles. Ací, l'amplada no arriba als tres-cents metres. La profunditat és escassa (6 metres). Passa un esquiador aquàtic remolcat per una motora. El llac és una pista magnífica per a l'esquí i el rem. La tranquil·litat de les aigües i la llargada de dos quilòmetres són una cosa magnífica per a aquest tipus d'activitat esportiva. S'hi han celebrat campionats nacionals de rem i internacionals (campionat d'Europa) d'esquí.
Davant nostre, a l'altre cantó, la presència de can Morgat, tan íntimament lligat per llegenda al naixement del llac de Banyoles. Girant-nos d'esquena, entre el llac i la carretera d'Olot, s'estén una plana que ha estat protagonista d'una altra llegenda banyolina: la Draga.