Vora el riu de Santa Maria (fragment)
Del riu, rient i clar, l'aigua de primavera
amb xerroteig d'ocell murmura, i s'allibera
teixint un cant rodó rodolant sobre el roc
on espurna l'escuma en diamants de foc;
i de cop es barreja una rialla irònica
al trinc del xilofon o el gemec de l'harmònica.
S'hi destrena el cristall, cabellera vivent,
ondejada crinera on joguineja el vent,
mentre arruga i desflora el ram d'aigua carnuda,
fresca i llustrada igual que un cos de nena nuda.