Vora del port
Retreta viu la graciosa dama
vora del port on és la mar llatina.
Mes del llebeig, cada matí, la flama
li colra el braç sota la randa fina.
Braç d'almoinera, a poc a poc l'inclina
al mirador que un lligabosc enrama,
i d'amagat rega la clavellina
darrera el test arrecerant la cama,
Un oronell travessa que enamora,
i, tot volant, frega la regadora
i esquitxa el braç, que es decantava un xic.
Cap a llevant la boira s'esclarissa.
Unes campanes van tocant a missa,
i el sol ixent ensagna Montjuïc.