Voldria veure el somni meu
en els teus ulls, i l'ala blanca
del teu sospir posar-se lleu
en el gest meu. Com una branca
tendra de vida, que un alè
primaveral perfila en l'aire,
així el meu somni: si una fe
de voluptats el duia al caire
del teu sospir, fores la neu
del desencís, que torna breu
la il·lusió? Fores la joia
del dia clar, que fa del branc
un gest de vida en l'aire blanc
i del desig una monjoia?