Vivia sol amb un estudiant...

Vivia sol amb un estudiant, en una gran casa de la plaça de la Pietat, que forma parí d'un gran barri de cases nobles i antigues, o siguin palaus encantats que dormen en l'oblit de sos senyors, somniant alguna vegada que la vida ressuciti en llurs esbarjoses sales, quan algun ressò retruny reproduint-se pels recons on dormen les ombres de sos avantpassats. De tant en tant feia viatges per avall, i allavores tornava més nou, més inflat, més cap dret i més insofrible. Te­nia d'altra part una superba figura: era de bona alçada, primet, colors fins i sense pel a la cara: amb els cabells a la romana, el trajo a l'última mo­da, sempre amb camisons flamants, botes de xarol i barret de copa; gastava tot l'humor i tota la fatxenda d'un festejador de trenta anys.