Visita a «Ca l'Herbolari»
A mon cosí E. B. i B.
De vostra casa, bon amic
sempre me'n duc records galans;
lo més modern, lo més antic,
en ella es besen com germans.
Té «un no sé què» de poesia,
un agredolç original
que no es pot dir de pagesia,
ni de castell senyorial.
Potser l'aroma d'elegància
de vostres arbres forasters
s'ha barrejat amb la fragància
dels manats d'herbes remeiers
que en un racó del vell armari
tal volta resten oblidats,
per l'hàbil mà d'un herbolari
amb paciència destriats.
Jo he visitat les escultures
de vostra llar monumental,
ses enigmàtiques figures
de senzillés patriarcal.
He resseguit fins les alcoves,
les vidrieres empenyent,
i m'han donat sagrades noves
d'un altre temps i una altra gent.
En una d'elles, la padrina
com una llàntia s'hi extingí...
Encara hi flota la polsina
que sa mirada enterbolí...
Cercant records de la vellura,
d'un moble obriu los calaixets
i m'ensenyeu amb mà insegura
de vostra mare uns braçalets...
Obrint després una altra porta,
hem arribat al menjador
quines parets amb llum somorta
besa un artístic llantió.
D'una espaiosa i rica sala
m'heu regalat amb els tresors
com rei esplèndid que fa gala
de sos palaus encantadors...
De la vostra ànima d'artista
tot lo que us volta en rep l'encís...
¿Serà perxò que és a ma vista
vostra masia un paradís?
Tot és en ella d'un gust àtic,
d'un moderníssim gust antic
que tot lo d'ella ho fa simpàtic
com ho sou vós, mon bon amic.
Lo sortidor on les «paitides»
s'hi miren sempre amb ulls de son;
lo gran reixat on esculpides
hi ha mil fineses... a altre món,
a un món replè de goigs estranys,
el cor s'emporten, bon amic...
pugau fruir de tot molts anys!...
Tal com ho sento vos ho dic.