Vila d'Igualada,
pàtria del meu cor,
cel de ma infantesa,
niu dels meus amors;
deixa'm fer memòria del carrer de casa,
deixa que te'n parli del carrer del Clos.
Quan el veig en somnis
veig el meu bressol,
veig cremar estelles
a la llar de foc;
quan el veig en somnis sento que la mare
tota amorosida m'omple de petons.
Oh carrer de casa,
més bonic que tots,
quan de tu em recordo
sempre sóc un noi;
quan de tu em recordo tot són alegries,
belles esperances, tendres il·lusions.
Quan els Reis arriben
veig el cistelló,
quan floreix la Pasqua
sento els cants d'amor;
veig la llàntia encesa de la gran Doctora,
sento de les gralles l'espinguet joiós.
Qui pogués tornar-hi
al carrer del Clos!