Vicent Andrés Estellés
Detura't a sentir,
cavaller de sagetes,
pensats colors de l'aire
dins reialmes d'ofec.
Enfonsades en llot,
unes sensibles mans
sempre furguen a palps
per trobar roca viva
on dreçar molt dolor
contra malsons del temps.
Que foc de plors davallin
damunt el glaç dels déus.
Després, quan esdevinc
gran senyor de paraules,
vaig donant al meu poble
tot el rogenc esforç.
I en buidar-me de mi,
se m'afinen recances:
eren uns peus petits
i nus en el rompent.
B., 8-IV-1979.