Vet aquí, avui, una obra absolutament despreocupada de consignes i limitacions. Els «viatges» d'En Gafim són tan coloristes com els magistrals «Aigoforts» de Gabriel Maura, i, si importa, més matisats. I malgrat que aquests «viatges» siguin l' obra d'un vertader escriptor, han d'interessar el públic — el públic d'una certa cultura, és clar, que tanmateix existeix—, precisament perquè molts estan desitjosos de tornar a trobar —com abans i com sempre, Déu meu!— enginy, sentiment, intel·ligència, crítica i anècdota —és a dir, esperit— en els llibres. Tothom es cansaria si només li servien tassons d'aigua pura.