Veiem pondre's el sol des de la barca, a la desembocadura de l'Ebre. Vora les illetes i dunes els ànecs s'ajoquen en jaç de bardisses i jonquerals. Per l'est s'endevina el cap de l'antic far, ara semicobert per les aigües mòbils del riu. Mar en calma, a penes un suau onatge que es torna suc de taronja a l'horabaixa. Aquí tot sembla aquós i el cor es muda d'ingravidesa. Aquest matí a la punta del Fangar la llum ho emmirallava tot, diluïa les dunes en blaus i en espills l'aigua soma: i nosaltres semblàvem blancs pelegrins a punt de volatilitzar-se dins la calitja.