Una de las festes que es celebren a La Jonquera, lo segon diumenge de Maig, tan o més concorreguda que la festa major, és la festa de Santa Llúcia, qual santuari se troba a la falda dels Pirineus, a una hora de pujada de la població. La vigília de santa Llúcia, des de les quatre de la tarda i durant tota la nit, van arribant per la carretera de França vehículs de tota mena plens de romeus que passen la nit a La Jonquera, esperant la matinada per pujar al santuari; tot lo carrer Major ne va ple. Los jonquerencs obsequien als francesos amb sardanes i ballets a plaça fins a últimes hores del vespre; les grisetes rosselloneses, amb llurs elegants còfies es barregen amb nostres garboses menestrals de fulards al cap; tothom parla català.
En vista de la gran afluència de forasters que aquella tarda omplen carrers i places de nostra vila, los jonquerencs tractaren un any d'obsequiar-los oferint-los-hi una representació de La Presa de l'Hort, o sia la Passió. Eixa representació s'anuncià per cartells en totes les viles i vilatges del Rosselló i de la gavatgeria. Era de creure que, atesa l'afició de nostres veïns a eix gran drama sagrat, la concurrència seria nombrosíssima, majorment siguent lo espectacle públic i de balde; ja que els pabordes del santuari guanyarien de sobres en caritats lo que gastarien en tan costosa representació; com d'efecte, no anaren equivocats, puig aquell any les ofrenes, donatius i caritats a la capella excediren del doble los dels demés anys, quedant líquida pel santuari, tots gastos pagats, una quantitat respectable.