Un vitrall, que sembla modernista, fa de teló ja alçat per rebre i obrir un espai enorme, ple d'un seguit de parades. Les primeres que trobo, de fruites i de fruits secs, són com un Mondrian, de tan perfecte que és l'ordre i l'organització muntada en quadrats. Les peixateries, amb la seva olor inconfusible, són espectaculars per la varietat i pels colors, però també per estar servides per les dones més repentinades, més enjoiades i més cridaneres. «És més fresc que el teu home, reina!», em crida una de les venedores amb accent marcat, que em sembla d'allò més curiós. Llàstima que el Roger no sigui amb mi per a dir-me d'on procedeix. M'agrada de veure com darrere els taulells cada especialista demostra la seva professionalitat en el moment de tallar i d'arreglar la comanda, amb els moviments precisos, escaients i aconsellats per l'experiència monòtona; una exactitud que fascina. Les carnisseries i les parades de les verdulaires, cada una amb el seu perfum ben particular, juguen dins de la varietat de tons lligats a un sol color. No havia vist mai cap mercat tan espectacular com aquest, que evidencia el mateix hedonisme de ciutat mediterrània que avui triomfa al bell mig del carrer, sota un sol estimulant i un poble que no frena el desig de gaudir, sinó més aviat el contrari.