L'acte d'avui té, per damunt de qualsevol altra, dues característiques: és, per la seva natura mateixa, un acte referent al lligam que el fet de parlar en català estableix entre diversos territoris i és, per tant, de manera específica, un acte que té per centre la relació entre Andorra i els altres indrets de parla catalana. No pas únicament respecte a les col·lectivitats que tenen el català com a patrimoni comú, sinó, de manera més general, en el conjunt dels estats que pertanyen a l'Organització de les Nacions Unides, Andorra destaca tot d'una per dos trets: el caràcter d'única llengua oficial que hi té el català, d'una banda, i, de l'altra, la sobirana particularitat del seu règim polític i jurídic, adaptat i evolucionat amb el temps en allò en què ha calgut que ho fos, però incanviat en tot d'aspectes essencials d'ençà del pariatge de 1278, i estalvi de conteses armades internes i externes des d'aleshores.