Tren potser d'Alcoi
Observa el viatger la perspectiva,
des del Pont de Sant Jordi:
a sota i de biaix, malalts del pit, obrers parats del tèxtil,
menestrals del paper i de la pena,
pul·lulen lentament i s'esllemenen,
ni al sol: a l'aire fètid, a la fumaguera
del tren que ací alenteix i gira, i frega
els patis miserables, les larves i les proles, i l'incendi.
Esbossa el viatger olors i pànics, la cridòria,
ja no sap si del cor o petroliera.
No té temps per a més. El tren avança.